REGLES PER EXPRESSAR UNA MIDA I EL SEU ERROR
Tota mida ha d'anar seguida per la unitat, obligatoriament del Sistema Internacional d'Unitats de mesura.
Quan un físic mesura alguna cosa ha de tenir molta cura per no produïr una perturbació en el sistema que està sota observació. Per exemple, quan mesurem la temperatura d'un cos, el posem en contacte amb un termòmetre. Però quan els posem junts, una mica d'energia o "calor" s'intercanvia entre el cos i el termòmetre, donant com resultat un petit canvi en la temperatura del cos que volem mesurar. Així, l'instrument de mesura afecta d'alguna manera a la cantitat que volem mesurar.
A més a més, totes les mesures estàn afectades en algun grau per un error experimental degut a les imperfeccions inevitables de l'instrument de mesura, o les limitacions imposades pels nostres sentits que han de registrar l'informació.
1.Tot resultat experimental o mesura feta al laboratori ha d'anar acompanyada del valor estimat de l'error de la mesura i a continuació, les unitats emprades.
Per exemple: Al mesurar una certa distància hem obtingut 297±2 mm.D'aquesta manera entenem que la mesura de dita magnitut està en algún lloc entre 295 mm i 299 mm. En realitat, l'expressió anterior no significa que s'està segur de que el valor verdader estigués entre els límits indicats, sinò que hi ha certa provabilitat de què estigui allà.
2.Els errors s'han de donar unicament amb una única xifra significativa. Únicament, en casos excepcionals, es poden donar una xifra i mitja (la segona xifra 5 ó 0).
3. L'última xifra significativa en el valor d'una magnitut física i en el seu error, expressats en les mateixes unitats, han de correspondre el mateix ordre de magnitut (centenes, decenes, unitats, dècimes, centècimes).
Mesures Directes
Un experimentador que faci la mateixa mesura diferents vegades no obtindrà, en general, el mateix resultat, no nomès per causes imponderables com variacions imprevistes de les condicions de mesura: temperatura, precisió, humitat, etc., sinò també, per variacions en les condicions de l'observació de l'experimentador.
Si al tractar de determinar una magnitut per mesura directa, realitzarem diferents mesures amb la fi de corregir els errors aleatoris, els resultats obtinguts són x1, x2, ... xn s'adopta com millor estimació del valor verdader, el valor mesurat <x>, que ve donat per
El valor mesurat, s'aproximarà tan al valor verdader de la magnitut com major sigui el número de mesura, ja que els errors aleatoris de cada mesura es van compensant uns amb altres. No obstant, en la pràctica, no ha de passar-se d'un cert número de mesures. En general, es suficient amb 10, i inclús podria bastar amb 4 ó 5.
Quan la sensibilitat del mètode dels aparells utilitzats és petita comparada amb la magnitut dels errors aleatoris, pot passar que la repetició de la mesura ens porti sempre al mateis resultat; en aquest cas, està clar que el valor medi coincidirà amb el valor mesurat en una sola mida, i no s'obtindrà res nou en la repetició de la mesura i del càlcul del valor medi, per tant únicament serà necessàri en aquest cas, fer una sola mesura.
d'acord amb la teoria de Gauss dels errors, se suposa que aquests es produeixen per causes aleatories, es prén com la millor estimació de l'error l'anomenat error quadràtic definit per
