MAGNITUDS I UNITATS
Les magnituds són propietats que poden ser mesurades. La longitud, el volum, la massa, el temps, etc., són exemples de magnituds.
Mesurar consisteix a comparar la magnitud que volem obtenir amb una altre que es pren com a patró o unitat de mesura.
Per exemple, mesurar la longitud d'un cos vol dir comparar la seva longitud amb la d'una unitat de longitud patró, que és el metre. La mesura de la longitud d'un cos ens pot donar el següent:
Longitud = 5,6 m
Això ens indica que una mesura és sempre un nombre i una unitat.
Així, doncs, en expressar el valor de qualsevol magnitud, s'ha d'indicar sempre la unitat utilitzada.
Les magnituds físiques es poden classificar en fonamentals i derivades. Les fonamentals són les que no es poden expressar a partir d'altres magnituds. Per exemple, la longitud, la massa i el temps. Les derivades són les que es poden espressar a partir de les fonamentals. Per exemple, la velocitat, que s'obté dividint la longitud pel temps.
Les unitats corresponents també es clasifiquen en unitats fonamentals i unitats derivades.
Així, el metre i el segon són unitats fonamentals, metre que el m/s és una unitat derivada. Aquesta unitat es pot expressar am qualsevol de les formes següents:
m/s, ó ms-1.
El Sistema Internacional d'Unitats
La taula recull algunes de les magnituds fonamentals del Sistema Internacional (SI) i les seves unitats. Observem que els símbols de totes les unitats s'escriuen sense punt i que són lletres majúscules quan provenen d'un nom propi.
Per exemple, K (en honor del cinetífic anglès lord Kelvin) i A (en honor del centífic francès Ampère).
Unitats SI bàsiques
Múltiples i submúltiples de les unitats del SI
Una altra manera d'espressar quantitats molt grans o molt petites és untilitzar múltiples i submúltiples de les unitats bàsiques del SI, que es designen mitjançant prefixos, tal com es pot observar en aquesta taula.
Múltiples i submúltiples decimals
Vegem alguns exemples d'utilització d'aquests múltiples i submúltiples.
1 Mm és un megàmetre i significa
m
1 m és un microgram i significa 
1
ms és un mil·lisegon i significa 
La
unitat bàsica del volum en el SI és el metre cúbic 
.
Tanmateix, com que el és una
unitat molt gran per treballar-hi normalment al laboratori, sovint es fan servir
submúltiples com el decímetre cúbic 
i
el centímetre cúbic 
.
La relació entre aquestes unitats i el metre cúbic es pot determinar de la manera següent:
1dm = 0,1m
1cm = 0,01m
Si elevem al cub els dos costats de cada equació, tenim el següent:
1dm
= 0,1 m
= 0,001 m
= 10
m
1cm
= 0,01 m
= 0,000001 m = 10
m
Per tant:
1
m = 10
dm i 1 dm
= 10 cm
El
volum dels líquids es mesura sovint en litres (l) o en mil·lilitres
(ml: un mil·lèsim de litre). Un litre equival a 1 dm.
I, per tant:
1l = 1dm
1ml = 1cm
Factors de conversió
Quan es vol convertir una quantitat expressada en una unitat del SI en una altra unitat múltiple o submúltiple d'aquesta, es fa mitjançant factors de conversió. Un factor de conversió és la relació etre dues quantitats iguals expressades en unitats diferents. Per exemple, la relació que hi ha entre 1Km i la seva equivalència en metres es pot expressar mitjançant el factor de conversió següent:
Aquest factor ens permet convertir una quantitat en metres en el seu equivalent en quilòmetres. Per exemple, per saber quants quilòmetres són 3875m, només cal fer el càlcul següent:
Regles per arrodonir nombres
1. En tallar un nombre hem d'arrodonir la quantitat resultant sumant 1 a l'últim dígit si la xifra següent és més gran que 5.
2. Si la xifra següent és més petita que 5, l'última xifra no es modifica.
3. Si la xifra següent és 5, es miren les segúents i, si són diferents de 0, se suma 1 a l'última xifra.