Al mesurar la duració d'un nombre important d'oscil·lacions, amb un contasegons, convé acostumar-se a seguir una espècie d'exercici rítmic. Abans de començar es mou energèticament la mà amb el
contasegons a dalt t i abaix, al compàs de les oscil·lacions, contant en veu baixa "cero, cero, cero, ...". S'apreta algo en "cero" el botó fins trobar certa resistència, y al "cero" següent s'apreta a fons i es dispara.
Es continua contant: "un, dos, tres, ..." i quan falten 5 oscil·lacions pel final es repeteix el moviment rítmic contant, per exemple, "96, 97, 98, 99, 100", s'apreta en el "99" i es dispara en el "100". El dispar ha de
ser cada vegada, igualment enèrgic en el precís moment del pas de l'objecte oscil·lant pel punt de referència.
Admès el correcte funcionament del contasegons, els errores en aquestes medicions quedan limitats als comessos en els dispars inicial i final. Per a un observador donat amb un mateix contasegons, tals errors
seràn iguals en promig i valor absolut, independentment de la duració de la mitja. Amb això tota la medició de temps serà més exacta quan més sigui el temps que abarca. És molt útil saber aproximadament
l'error absolut que es comet en promig en una medició de temps. Depèn de l'observador, però tambè del contasegons. Aquest pot ser massa "dur", o massa "tou" i amb això existeix el perill d'errors excesius. El
marge d'error s'obté a partir d'una serie de mesures; per exemple mitjançant 10 mesures de la durada de 5 oscil·lacions d'un pèndul, es té una idea de la exactitut de les mesures individuals.
De la sèrie de mesures que figura en la taula es dedueix el valor de l'error de les mesures aïllades de 5T mitjançant 10 (2a), -2 = + 0.085 = + 0.1 s, i com error mitjà del resultat, segons l'equació (2b) (5T) = + 650/(10·9) · 10-2 = + 0.03 s. El valor de és particularment interesant pel cas d'una sola mesura de temps, posat que llavors no es pot realitzar cap càlcul d'errors. A partir d'una sèrie de mesures obtingudes al llarg de 2 minuts, l'observador pot deduir, del valor de obtingut en el cas precedent, d'una vegada per sempre, que l'error mitjà que cometrà amb el mateix contasegons en una mesura única de temps - sigui quina sigui la seva durada - serà aproximadament +1 s.
Pràctica 2
La mesura del diàmetre no ha de fer-se amb un fil llarg que ha de servir
per l'exercici, doncs en aquesta operació és fàcil provocar
l'aparició de bucles; es farà en una altra mostra del mateix fil.
Al fer la mesura és necessari que el fil tingui ja certa càrrega
precisa per que estigui tens.
La mesura comença colocant el nivell
quan el fil no està encara sotmès a la càrrega definitiva.
Desprès, mitjançant pesos que es van afegint, es va allargant gradualment,
i es porta cada vegada el nivell nou al seu punt d'equilibri. Un cop aconseguit
un allargament suficient es practica la mesura en succés inversa fins tornar
a l'estat inicial. Si s'observa una diferència sistemàtica entre
les mesures ascendents i les descendents, i si no es recupera l'estat inicial
dins del marge de precisió de la mesura, això indica que, inicialment,
el fil presentava arrugues que van ser rectificades per la càrrega, o bé
que el fil ha experimentat un allargament permanent, perquè hem passat
el límit d'elasticitat de la substància. En aquest cas és
indispensable repetir la mesura (aplicant, si es necessària una càrrega
inferior a la d'abans.) fins que no es produeixi la anomalia pronunciada.
Exemple:
S'investiga l'allargament d'un fil de llautó, de longitud l = 2598 mm.
La determinació del seu diàmetre 2r, feta amb un pàlmer,
dòna el valors de la taula següent:
Com a promig dóna 2r
= 0.4999 mm; per conseqüent , r=0.2495 mm i, per tan S = · r2= 0.1956
mm.
